::Temporada 2002::

       El FESTIVAL DE POLLENÇA torna després de les celebracions pel 40è aniversari, reflectides en una programació al màxim nivell ratificada per l'entusiasta resposta del públic i de la crítica. El Claustre de Sant Domingo obre les seves portes al referent cultural de l'estiu mallorquí, reconegut el Festival de Pollença per partida doble en la persona del seu director artístic Eugen Prokop, a qui l'estiu passat el Rei Joan Carles I distingí amb la Encomienda de la Orden de Isabel la Católica, i el municipi amb la Medalla d'Or, com senyal inequívoc de la valoració general per la seva tasca incansable durant un quart de segle al capdavant d'un cicle que ha transcendit fronteres.

       El 8 de setembre de 2001 acomiadàvem l'agenda de concerts tot deixant instal·lada en el Claustre aquesta herència de vuit segles que encarna el Thomarnerchor Leipzig. El ressò inoblidable d'aquella vetllada cedeix el testimoni al Münchener Bach-Chor a la mateixa porta d'accés a la XLI edició, que marca el retrobament amb el món simfònic en la companyia de la London Symphony Orchestra que va dirigir Rafael Frühbeck de Burgos. Circumstància entranyable perquè trenca silencis i, a més, enllaça amb la visita de Simfonia Varsòvia que el 1996 dirigí, en aquest mateix escenari, Lord Yehudi Menuhin

       Sens dubte la nit del 9 d'agost en retorna als grans moments d'aquell període daurat d'entre finals dels 80 i principis dels 90, que escrigué la pàgina monumental del Festival amb presències emblemàtiques com la Nacional de França, la Salzburg Mozarteum, la Pittsburg Symphony i, en aquesta ocasió, la London Symphony. El simple anunci de la seva presència a Pollença ja és per si mateix tot un esdeveniment. Fundada el 1904, els noms de Hans Richter i Sir Edward Elgar són part inseparable del seu patrimoni artístic. La Mallorca melòmana s'emparenta amb un dels principals referents de la tradició simfònica europea.

       Onze seran en aquesta ocasió les etapes a cobrir pel melòman en el seu pelegrinatge a la recerca de paradisos sonors; aquestes propostes ens acosta Prokop per seguir fent camí de futur, fins arribar a la clausura, el 31 d'agost, que anuncia un recital fascinant i obligat: La viole du Roi Soleil amb Jordi Savall.

       La vocació camerística del Festival, ja que no debades per a Eugen Prokop la música de cambra és l'equivalent a la poesia en literatura, es tradueix el 2002 en visites d'extraordinària vàlua. Començant pels solos de piano amb Bruno Gelber i Peter Donahoe, seguint el repertori per a quartet de la mà del relleu generacional que representa Hugo Wolf i, en fi, l'aprovada excel·lència dels Kings' Singers.

       Després de les commemoracions, res millor que assaborir les onze nits proposades per Eugen Prokop a manera de punt i seguit, en una aventura que no ha cessat de sorprendre'ns.

Fernando Merino