logo_festival_pollenca

Dossier de Premsa (1 Mb)

Web del Festival 2014


W E B    P R O V I S I O N A L

P R O G R A M A   2 0 1 5



C I C L E   D E   C O N C E R T S

CLAUSTRE DEL CONVENT DE SANT DOMINGO

Joan Miquel Oliver
Dissabte, 18 de juliol
JOAN MIQUEL OLIVER, cantant i compositor
Concert inaugural de la gira del seu nou disc
Joan Miquel Oliver (Sóller, Mallorca, 1974)

Joan Miquel Oliver

És un compositor, escriptor, cantant i guitarrista en llengua catalana. Conegut al començament com a guitarrista i compositor del grup Antònia Font, posteriorment i en paral·lel ha desenvolupat una carrera musical en solitari.


Discografia


Amb Antònia Font:
Antònia Font (1999), A Rússia (2001), Alegria (2002), Taxi (2004), Batiscafo Katiuscas (2006), Coser i cantar (2007), Lamparetes (2011), Vostè és aquí (2012)


En solitari, com a Drogueria Esperança:
Odissea 30.000 (2002)


En solitari, com a Joan Miquel Oliver:
Surfistes en càmera lenta (2005), Live in Paris (2005), Sa núvia morta - Hansel i Gretel (single) (2007), banda sonora de la pel·lícula My Way (2008), Bombón Mallorquín (2009), Concert a París (fals directe amb Albert Pla) (2011), banda sonora del llibre multimèdia Un quilo d’invisible (2013).


fazil_say
Dissabte, 25 de juliol
FAZIL SAY, piano
Serenad Bağcan, veu
Fazıl Say (Ankara, 1970)

Joan Miquel Oliver

És un pianista i compositor turc reconegut mundialment. Va estudiar piano i composició al Conservatori Estatal d’Ankara. Als disset anys va obtenir una beca del Servei Alemany d’Intercanvi Acadèmic que li va permetre estudiar durant cinc anys amb David Levine a l’Institut Robert Schumann de Düsseldorf (Alemanya). Des de 1992 fins a 1995 va continuar els seus estudis al Conservatori de Berlín. El 1994 va guanyar el premi Young Concert Artists International Auditions de Nova York que el va impulsar internacionalment. Ha tocat, entre d’altres, amb l’Orquestra Filharmònica de Nova York, l’Orquestra Filharmònica d’Israel, l’Orquestra Simfònica de Baltimore, l’Orquestra Filharmònica de la BBC, l’Orquestra Nacional de França, l’Orquestra Filharmònica de Sant Petersburg i l’Orquesta Ciudad de Granada. La seva passió pel jazz l’ha dut a fundar el Worldjazz Quartet.


Ute Lemper
Dimecres, 5 d’agost
UTE LEMPER, cantant
Vana Gierig, piano
Víctor Hugo Villena, bandoneó

P R O G R A M A
Obres de Kurt Weill, Jacques Brel…
Programa

Ich bin von Kopf bis Fuss auf Liebe eingestellt (Hollaender)
Tango Ballade (Brecht / Weill)
Bilbao Song (Brecht / Weill)
Song von Mendeley (Brecht / Weill)
Lilli Marleen (Schultze / Leip)
Lola (Hollaender)
Nana’s Lied (Brecht / Weill)
Les feuilles Mortes (Kosma / Prevert)
Amsterdam (Brel)
Allein in einer grossen Stadt (Colpet)
Koffer in Berlin (Hollaender)
Cabaret/Moritat/All That Jazz/Alabama Song (collage musical)


Ute Lemper (Münster, Alemanya, 1963)

Ute Lemper

És una cantant i actriu alemanya, coneguda per la seva interpretació del treball de Kurt Weill. Lemper, anomenada Crossover de l’Any 1993/94 per la revista Billboard, és una prolífica artista que ha aparegut en nombroses bandes sonores, compilacions i concerts, inclòs el concert de “The Wall”, de Roger Waters, el 1990. Com a artista en solitari, la seva extensa discografia inclou revisions de les composicions de Kurt Weill des de finals de la dècada de 1980, a més de cançons alemanyes de cabaret, cançons molt polítiques cantades a la dècada de 1930 als clubs berlinesos. Va enregistrar Illusions el 1992, dedicat a les cançons de Marlene Dietrich i Édith Piaf. Té nombrosos àlbums de pop, tant en anglès, francès com en alemany, i el 2000 va publicar Punishing Kiss, amb cançons escrites per Scott Walker, Nick Cave, Tom Waits, Elvis Costello, Philip Glass i Neil Hannon.


Daniel Hope
Dissabte, 8 d’agost
DANIEL HOPE AND SOLOISTS
AIR: HIGHLIGHTS FROM THE BAROQUE MUSIC
Daniel Hope, violí
Simos Papanas, violí
Nicola Mosca, violoncel
Naoki Kitaya, clavecí
Emanuele Forni, llaüt
Michael Metzler, percussió

Daniel Hope (Durban, Sud-àfrica, 1974)

Daniel Hope

El violinista i director Daniel Hope ha voltat per tot el món com a virtuós violí solista durant molts anys. En el seu moment fou el membre més jove del Beaux Arts Trio durant les seves sis darreres temporades, i és especialment reconegut per la seva versatilitat musical i la seva creativitat, així com per la seva dedicació a diverses causes humanitàries. Hope ha participat com a violí solista amb les orquestres i directors més importants del món, i també ha dirigit les formacions amb el seu violí.


Educat a Anglaterra, Hope va estudiar a la Royal Academy of Music amb el prestigiós pedagog rus Zakhar Bron. Hope ha estat qualificat pel New York Times com “valent i brillant” i “un violinista amb un intel·lecte aventurat i un estil imponent ../.. El Sr. Hope, un compositor persuasiu, que treballa amb el repertori estàndard tant com amb músiques contemporànies, rāga i jazz”; mentre que el londinenc The Observer l’ha qualificat com “el més brillant intèrpret de corda britànic des de Jacqueline du Pré”.


Sebastian Knauer
Dimarts, 11 d’agost
SEBASTIAN KNAUER, piano
P R O G R A M A
Obres de Beethoven i Schubert
Programa

 

Ludwig van Beethoven:
· Sonata per a piano núm. 17 en re menor, Op. 31 núm. 2, “La tempesta”
· Sonata per a piano núm. 14 en do sostingut menorQuasi una fantasia”, Op. 27, núm. 2, “Clar de lluna”


Franz Schubert:
· Melodia Hongaresa en si menor, D. 817
· Allegretto en do menor, D. 915
· Quatre Impromptus, D. 899 (Op. 90):
      1. Allegro molto moderato
      2. Allegro
      3. Andante
      4. Allegretto

Sebastian Knauer (Hamburg, 1971)

Sebastian Knauer

Va fer el seu primer concert de piano als 14 anys. La seva intensa musicalitat, que caracteritza el seu estil únic d’interpretació, ha donat lloc a innombrables èxits i ha establert el seu nom a tot el món internacional de la música. Ha ofert actuacions a més de cinquanta països, a quatre continents, en els més importants escenaris, com ara la Konzerthaus i la Philharmonie a Berlín, la Philharmonie de Colònia, la Gewandhaus de Leipzig, el Concertgebouw d’Amsterdam, el Wigmore Hall londinenc, el Théatre des Champs-Elysées de París, el Tonhalle de Zuric, la Konzerthaus de Viena, l’Auditori de Barcelona, la Sala Verdi de Milà, el Lincoln Center de Nova York, el Herbst Theater de San Francisco, etc.


Durant molts anys ha col·laborat amb el seu íntim amic, el director Sir Roger Norrington, i el 2006 Warner Classics va publicar l’obra completa de Mozart amb la Camerata de Salzburg. Cinc anys més tard va gravar per a Berlin Classics “Bach & Sons”, aquest cop amb l’Orquestra de Cambra de Zuric. Aquest enregistrament també va guanyar l’aclamació internacional. Entre les crítiques, destaca la de la revista alemanya Stern amb “brillant”, la del Neue Zürcher Zeitung amb “fantàstic” i la de Die Presse, Viena amb “excel·lent”.


Viva México
Dijous, 13 d’agost
VIVA MÉXICO
Eugenia León, veu
Jorge F. Hernández, narració
Orquestra del Festival de Pollença
Ángel Gil-Ordóñez, director

P R O G R A M A
Música mexicana del segle XX i cançons de la Revolució Mexicana, amb la projecció de la pel·lícula Redes (1936).
Programa

Primera part:
Cançons de la Revolució Mexicana:
De Silvestre Revueltas / Federico García Lorca
i de Silvestre Revueltas / Nicolás Guillén

Segona part:
Redes (1936)
Projecció de la pel·lícula de Fred Zinnemann amb la interpretació de la banda sonora original de Silvestre Revueltas, a càrrec de l’Orquestra del Festival de Pollença.

Una producció original de:
PostClassical Productions




Eugenia León (Tlalnepantla de Baz, Mèxic)

Eugenia León

És una de les cantants més respectades de l’escena musical contemporània de Mèxic. El 1985 guanya el primer lloc del prestigiós Festival OTI a Sevilla, amb el tema El fandango aquí de Marcial Alejandro. Compta amb una important trajectòria de més de trenta anys i vint-i-sis discos gravats. Ha fet concerts en els recintes més importants del país com ara el Palau de Belles Arts, l’Auditori Nacional, la Sala Nezahualcóyotl, el Teatre de la Ciutat i al Festival Cervantino, entre d’altres teatres i festivals. Eugenia és l’única mexicana que, com a cantant, ha representat a Mèxic en quatre Exposicions Universals de manera consecutiva: Sevilla, Lisboa, Hannover i Aichi.



Jorge F. Hernández (Ciutat de Mèxic, 1965)

És un poeta, narrador, assagista, antòleg i traductor mexicà. La seva obra poètica inclou: Entretejedura (col·lectiu), La música de las esferas, El arcángel ebrio, Resurrección, El cristal, Los hábitos de la ceniza, Principio de Incertidumbre, Si en otro mundo todavía. Dins l’apartat de narrativa ha escrit El cartógrafo i ha elaborat l’antologia La fábula del tiempo, selecció de l’obra poètica de José Emilio Pacheco.



Ángel Gil-Ordóñez (Madrid)

Ángel Gil-Ordóñez

L’exdirector associat de l’Orquestra Nacional d’Espanya (ONE), l’actual director del PostClassical Ensemble, Ángel Gil-Ordóñez, ha dirigit música simfònica, òpera i ballet arreu d’Europa, Estats Units i Amèrica Llatina. Als Estats Units ha treballat amb l’American Composers Orquestra, l’Opera Colorado, la Pacific Symphony, la Hartford Symphony, la Brooklyn Philharmonic, l’Orchestra of St. Luke’s i la National Gallery Orchestra de Washington. A l’estranger ha dirigit la Filharmònica de Munic i els Solistes de Berna, i ha treballat al Festival de Música de Schleswig-Holstein i al Teatre Nacional de Belles Arts a la Ciutat de Mèxic. L’estiu de 2000 va efectuar una gira pels principals festivals de música d’Espanya amb l’Orquestra Simfònica de València, en l’estrena a Espanya de Mass de Leonard Bernstein. Va treballar en estreta col·laboració amb Sergiu Celibidache a Alemanya durant més de sis anys. També va estudiar amb Pierre Boulez i Iannis Xenakis a França.



Redes (1936)

Redes

És una pel·lícula mexicana, estrenada el 1936, sobre la comunitat de pescadors d’Alvarado, a la costa del Golf de Mèxic. Es va rodar amb un repartiment principalment no professional i està considerada com un pas previ del neorealisme italià. En relació a la seva influència moral i orientació estructural, l’equip de la pel·lícula es va basar en l’obra cinematogràfica de Robert Flaherty (Nanuk l’esquimal) i les primeres pel·lícules soviètiques (El cuirassat Potemkin). Es tracta de la lluita dels pescadors pobres per superar l’explotació. La partitura de Silvestre Revueltas està considerada un clàssic de la música de cinema i és una de les poques peces de música de cinema mexicà que han entrat en el repertori de concerts.


Andreu Riera
Dissabte, 15 d’agost
ORQUESTRA ANTONIO VIVALDI DE VENÈCIA
Anton Martynov, violí i direcció
Andreu Riera, piano solista
Ivano Zanenghi, llaüt

P R O G R A M A
Obres de Vivaldi, Mozart i Respighi
Programa

 

Primera part:
Concert en sol major per a violí, corda i baix continu, RV 301, d’A. Vivaldi
Concert en re menor per a dos violins, corda i baix continu, RV 565, d’A. Vivaldi
Concert en si menor per a quatre violins, corda i baix continu, RV 580, d’A. Vivaldi

Segona part:
Concert per a piano núm. 12 en la major, K. 414, de W. A. Mozart
Àries i Danses antigues per a llaüt, Suite núm. 3, d’O. Respighi


Andreu Riera (Manacor)

Andreu Riera

Nascut a Manacor, Mallorca, Andreu Riera és un dels pianistes més significatius i destacats de les Illes Balears. Va començar els seus estudis musicals a l’Escolania de Lluc. Va tornar a la seva ciutat natal i va iniciar els seus estudis acadèmics al Conservatori Professional de Palma amb Concepció Vadell. Després de la seva graduació es va traslladar a Madrid on efectuà els seus estudis superiors al Real Conservatorio Superior de Música amb M. Ángeles Rentería; guanyà els primers premis fi de carrera de piano i música de cambra. Va perfeccionar la seva formació amb Hans Graf a la Höchschule für Musik de Viena i amb la professora Edith Vogel a la Guildhall School of Music and Drama de Londres.


Andreu Riera ha guanyat importants concursos de piano, com l’Infanta Cristina (Madrid), Caja Postal, Premio Alonso de València, Frederic Mompou (Barcelona), Jacinto Guerrero i el Concurs Mozart del Mozarteum de Salzburg.


Ha ofert concerts pràcticament per tota Espanya, i també a Itàlia, Àustria, França, Suïssa, Alemanya, Finlàndia, Regne Unit, Estats Units, Canadà i Austràlia; ha destacat per la seva gran versatilitat a recitals de piano, a concerts de música de cambra, acompanyant cantants i com a solista amb orquestra, entre les quals es poden destacar: la Camerata de Llevant, l’Orquestra de Cambra Ciutat de Manacor, l’Orquestra Simfònica de Balears, l’Orquesta Sinfónica de Sevilla, l’Orquesta Ciudad de Granada, l’Orquesta Sinfónica de Málaga, la JONDE, l’Orquesta de Cámara “Andrés Segovia”, la Kuopio Symphony, la New American Chamber Orchestra, la Colorado Springs Festival Orchestra i la Montreal Chamber Players.


Actualment és professor titular del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears i director artístic del Festival de Música de Cambra de Cala Morlanda, a Mallorca.



Orquestra Antonio Vivaldi de Venècia

Orquestra Antonio Vivaldi de Venècia

L’Orquestra Antonio Vivaldi va néixer a Venècia el 1972 per la voluntat d’alguns artistes venecians i, especialment, per la del violinista Sirio Piovesan intèrpret de gran prestigi, guanyador del Concurs Bartok i del Concurs de Ginebra, amb la intenció de promoure les obres dels mestres venecians de l’època barroca i, especialment, les de Vivaldi. És l’única en el món amb el nom “Orchestra Antonio Vivaldi di Venezia”.


L’orquestra aviat es va donar a conèixer tant a Itàlia com a l’estranger, i col·laborà amb músics com Uto Ughi, Dino Asciolla i Severino Gazzelloni. A Venècia, l’orquestra s’ha presentat al Palazzo Ducale (Festival d’Estiu Antonio Vivaldi), al Teatre La Fenice i a les esglésies més importants, sempre aconseguint molt bones crítiques. S’ha presentat en diverses ocasions al Festival de les Nacions a Città di Castello amb propostes interessants, com La Senna Festeggiante de Vivaldi, i ha realitzat nombroses gires i concerts, també al Japó i Austràlia. L’orquestra ha realitzat enregistraments per a la ràdio i la televisió italianes (RAI).


La peculiaritat de l’orquestra rau en el fet que tots els seus membres són primeres parts solistes de grans orquestres simfòniques, com les del Teatre La Fenice de Venècia, Santa Cecília de Roma, San Carlo de Nàpols, Virtuosi Veneti i Solisti Veneti. A més, cada un d’ells actua com a solista amb orquestres de cambra i simfòniques. Quan es reuneixen a Venècia, assagen i actualitzen repertori per tal de mantenir sempre el millor nivell, tot intercanviant les parts solistes i efectuant també assajos oberts al públic, dedicats especialment als joves.


Estrella Morente
Dissabte, 22 d’agost
ESTRELLA MORENTE, cantaora
Estrella Morente (Granada, 1980)

Estrella Morente

Cantaora pertanyent a la família Morente, oriünda de la província de Granada. El seu pare, Enrique Morente, també cantaor, i la seva mare, Aurora Carbonell, balladora, li han transmès des de la seva infantesa l’essència del flamenc. El debut d’Estrella com a cantant va tenir lloc, amb tan sols setze anys, a la Gala de presentació dels Campionats d’Esquí Alpí de Sierra Nevada. Estrella va participar a Omega, disc d’Enrique Morente. A més dels seus enregistraments, ha participat a bandes sonores de pel·lícules com ara Sobreviviré, Volver de Pedro Almodóvar i Chico y Rita de Fernando Trueba.


Estrella Morente és una de les veus actuals més importants del panorama flamenc. A l’espectacle estrenat al Teatro Español de Madrid l’octubre de 2005, amb el nom d’”Estrella 1922”, la cantant recreava a l’escenari la nit del Primer Concurs de Cante Jondo celebrat a l’Alhambra de Granada el 1922.





APROXIMACIÓ A LA CULTURA MEXICANA


La Setmana de Mèxic al Festival de Pollença es duu a terme amb el suport del Consejo de Promoción Turística de México i la Secretaría de Turismo del Gobierno Federal.


M O S T R A    G A S T R O N Ò M I C A

De dilluns 10 a dissabte 15 d’agost
Degustacions i classe magistral a càrrec de reconeguts xefs mexicans.
Alta cuina mexicana i cuina popular.


T R O B A D E S    L I T E R À R I E S
(Club Pollença)


Dilluns, 10 d’agost
“Del corrido revolucionario al narco-corrido”
Conferència a càrrec dels escriptors Jordi Soler i Emiliano Monge.
Jordi Soler (La Portuguesa, Veracruz, 1963)

Jordi Soler

Va néixer el 1963 a La Portuguesa, Veracruz, Mèxic. És autor de dos llibres de poesia i de deu novel·les, traduïdes a diverses llengües. Des de Bocafloja, la seva primera novel·la, es va convertir en una de les veus literàries més importants de la seva generació. La Casa de les Cultures del Món (Haus der Kulturen der Welt) de Berlín va elaborar un perfil sobre la seva obra que diu: “Més que qualsevol altre dels escriptors de la seva generació, Soler ha aconseguit un estil propi, altament visual, en la seva prosa i la seva poesia”. Amb Literatura Mondadori ha publicat Diles que sueño cadáveres (2011), Salvador Dalí y la más inquietante de las chicas yeyé (2011) i La guerra perdida (2012), que reuneix en un sol volum les novel·les Los rojos de ultramar, La última hora del último día i La fiesta del oso, que ha estat distingida a França amb el Prix Littéraire des Jeunes Européens.


Durant deu anys, de manera paral·lela al seu treball d’escriptor, va fer programes de música i literatura a dues de les estacions de ràdio més influents de Mèxic. Després va ser diplomàtic a Irlanda i ara viu a Barcelona, la ciutat que va abandonar la seva família després de la Guerra Civil, on treballa en la seva següent novel·la i en articles que publica a diaris i revistes.


És cavaller de l’irlandès Orde dels Finnegans.



Emiliano Monge (Ciutat de Mèxic, 1978)

Emiliano Monge

Va estudiar Ciències Polítiques a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, de la qual ha estat professor. Ha publicat relats, cròniques i ressenyes literàries a Babelia (El País), Lletres Lliures, La Jornada i Reforma. També ha treballat com a editor de llibres i revistes. Ha publicat els llibres Arrastrar esa sombra i Morirse de memoria. Està considerat com un dels més sòlids narradors de l’escena mexicana contemporània. Ha guanyat el premi Jaén de Novela 2012 amb El cielo árido.


Dimarts, 11 d’agost
“El mundo editorial mexicano”
Conferència a càrrec de l’editor mexicà Diego García Elío.

Dimecres, 12 d’agost
“El mariachi, mi madre y otras especies protegidas”
Lectura musicada
Juan Villoro, text i narració

Interpretació musical de Guillermo Zapata, Hernán Bravo Varela i Jorge F. Hernández
Juan Villoro (Ciutat de Mèxic, 1956)

Juan Villoro

Escriptor i periodista mexicà, és membre actiu de la vida periodística del seu país. Escriu sobre diversos temes com esports, rock i cinema, a més de sobre literatura, i ha col·laborat en nombrosos mitjans com Vuelta, Nexos, Proceso, Cambio, Unomásuno, Reforma (periòdic) i La Jornada. En aquest últim va dirigir el suplement La Jornada Semanal entre 1995 i 1998. El 1991 va publicar la seva primera novel·la, El disparo de argón. No obstant això, el seu major èxit de públic va ser com a escriptor per a nens, fins que el 2004 va aparèixer El testigo, amb la qual va obtenir el Premi Herralde atorgat per l’Editorial Anagrama. També escriu per al teatre i ha treballat com a guionista cinematogràfic (per exemple, seu és el text de la pel·lícula Vivir mata dirigida per Nicolás Echeverría).




El mariachi, mi madre y otras especies protegidas

El mariachi, mi madre y otras especies protegidas es va concebre com una lectura musicada. Juan Villoro llegeix textos seus, de crònica i ficció, sobre la identitat, la figura de la mare i les esquives essències de Mèxic, país obsessionat per la tasca de definir-se a si mateix. Amb bastants dosis d’ironia, es revisa el sentit de pertinença. Un dels textos, el conte Mariachi, tracta d’un símbol de la identitat mexicana, un representant icònic de la cançó ranxera que passa per una crisi d’identitat. La música mexicana ofereix un vast repertori d’emocions que articulen sentimentalment un país.


Guillermo Zapata, conegut com “El Caudillo del Son” i orquestrador de la banda la Mata del Son, ha fet arranjaments per acompanyar els textos a partir de moments clàssics de la cançó mexicana, dels corridos de la Revolució a les balades de Juan Gabriel, tot fent una rigorosa escala en el bolero. D’aquesta manera, la música ofereix un contrapunt a narracions que, en bona part, tracten d’intèrprets i compositors. Hernán Bravo Varela aporta la seva magnífica veu a les cançons i Jorge F. Hernández acompanya amb la guitarra i fa paròdies de la música i el folklore mexicans.


Revisió crítica de la tradició, El mariachi, mi madre y otras especies protegidas uneix la literatura i la música per passar revista a valors, prejudicis i complexos mexicans per descobrir que allò que anomenem “típic” és, en el fons, bastant estrany i, per això mateix, resulta molt més interessant.


Dissabte, 15 d’agost
Malabares
Presentació del llibre Malabares a càrrec del seu autor, Rolando Villazón.
Malabares (2013) de Rolando Villazón

Malabares

El tenor mexicà Rolando Villazón ha publicat el seu primer llibre, Malabares. És, segons les seves pròpies paraules, una història “que ajunta pallassos i filosofia; ha estat una meravella perquè els seus personatges són arquetips que parlen d’allò que importa a tot el món”. Amb un estil que barreja elements realistes amb centelleigs poètics i tocs d’humor buf, l’autor entrellaça dues històries que, en un joc de miralls, s’il·luminen mútuament.


Rolando Villazón va començar a escriure el llibre quan, el 2009, va haver de suspendre temporalment la seva carrera sobre els escenaris d’òpera en ser-li detectat un quist en una de les cordes vocals. Això, que podria haver-se convertit en un gran contratemps, va ser utilitzat pel tenor per donar-se l’oportunitat de reinventar-se, per explorar noves facetes en la seva qualitat d’artista, que no es limita només al cant. Rolando Villazón, a més, ha debutat com a director d’escena, és ja un reconegut caricaturista i un home amb una gran sensibilitat artística, amb la literatura com una de les seves grans passions.


E S P E C T A C L E S

Dijous, 13 d’agost - Claustre del Convent de Sant Domingo
VIVA MÉXICO
P R O G R A M A
Música mexicana del segle XX i cançons de la Revolució Mexicana, amb la projecció de la pel·lícula Redes (1936).

Divendres, 14 d’agost – Pati de l’Ajuntament
HECHO EN MÉXICO (2012)
P R O G R A M A
Projecció de la pel·lícula dirigida per Duncan Bridgeman
amb assistència dels seus creadors.
Hecho en México (2012)

Hecho en México

La pel·lícula és una vibrant odissea musical a través del Mèxic contemporani, amb la participació de rockers, rapers, artistes populars, intel·lectuals i estrelles del pop, per presentar un retrat únic del país i de la seva gent. Els últims anys han estat difícils per a Mèxic. Totes les notícies semblen ser dolentes. Però hi ha una realitat diferent, oculta en la vida diària. En aquest projecte cinematogràfic inigualable, el director Duncan Bridgeman teixeix cançons amb converses úniques i aconsegueix un bellíssim resultat. Hecho en México és una col·laboració entre les ments mexicanes més creatives, on es combinen noms famosos amb aquells herois desconeguts de tot el país, que reflecteix què significa ser mexicà en aquests temps de grans canvis i que celebra que la identitat mexicana és una poderosa família. El resultat és una reflexió inspiradora, a estones còmica, sobre què és la “mexicanitat” avui dia.




Duncan Bridgeman (Londres, 1959)

Duncan Bridgeman

Duncan és, per sobre de tot, un músic. Va tenir èxit als anys 80 produint i remesclant els millors artistes de l’època, com ara Transvision Vamp, Eurythmics, Sly & Robbie, fins i tot Paul McCartney. A principis de la dècada dels 90 va aconseguir els majors èxits de la banda de nois Take That; però, cada vegada més interessat en estils de vida alternatius i la cultura que es desenvolupa per tot el món, Duncan va deixar de produir música pop i va començar a concentrar-se en la seva passió: barrejar sons provinents d’arreu del món.


Mentre treballava amb Nitin Sawhney va començar a obrir-se pas amb l’àlbum Migration. És llavors que filma 1 Giant Leap amb Jamie Catto, membre de Faithless. Després de l’èxit del projecte, el 1999 signa amb Chris Blackwell, productor de Bob Marley i fundador de Palm Pictures. Així, el duo es va embarcar en un viatge de sis mesos a tot el món. El CD i DVD resultants, una fusió entre música i filosofia, va ser doblement nominat als Grammy i es va convertir en un èxit de culte a tot el planeta. El duo va continuar amb l’estrena de What about me el 2007, produït per la companyia de Simon Fuller, 19 Entertainment.





ALTRES ACTIVITATS



Dijous 23 i divendres 24 de juliol - Pati de l’Ajuntament
PROJECCIONS CINEMATOGRÀFIQUES

Diumenge, 16 d’agost – Claustre del Convent de Sant Domingo
CONCERT FAMILIAR
Chamber Film Orchestra
Per Poc, companyia de titelles

P R O G R A M A
Pere i el llop de Serguei Prokófiev
Chamber Film Orchestra

Chamber Film Orchestra

Amb el suport i l’impuls de l’ABABS (Associació Balear Amics de les Bandes Sonores), que enguany celebra el seu 25è aniversari, Trui Teatre i Smerald Spahiu, violinista i director musical del projecte, ha iniciat el seu viatge la Chamber Film Orchestra, una formació musical de cambra integrada per músics professionals i joves talents que, en col·laboració amb diferents compositors, té com a objectiu apropar al públic el món màgic i apassionant de les bandes sonores per al cinema i la televisió.


El fet de ser una formació de cambra permet a la Chamber Film Orchestra tenir un repertori flexible i interpretar tant música del cinema clàssic com la gran varietat existent de composicions per a la televisió i el curtmetratge, terrenys on es pot trobar una llarga llista de compositors espanyols i de la resta de nacionalitats.


La Chamber Film Orchestra en ocasions convida compositors a interpretar, juntament amb l’orquestra, la seva pròpia música i, d’aquesta manera, oferir la possibilitat de conèixer de més a prop el seu estil i establir un contacte més directe amb el públic.



Per Poc, companyia de titelles

Per Poc, companyia de titelles

Santi Arnal funda la companyia de titelles Per Poc l’any 1989, després de la seva formació amb el mestre Harry V. Tozer. Aquest interès per donar a conèixer l’univers del titella ha motivat col·laboracions diverses en les arts plàstiques, el cinema, la música o el món audiovisual. En la seva aproximació a la música, Per Poc ha produït importants obres: Història del soldat, d’Igor Stravinsky; El petit escura-xemeneies, de Benjamin Britten; El somni d’una nit d’estiu, de Felix Mendelssohn; Romeo i Julieta, de Sergei Prokofiev; El trencanous, de P. I. Txaikovski; i Pere i el Llop, de Sergei Prokofiev. Els seus espectacles han estat programats a escenaris de gran renom, com la Konzerthaus de Viena, el Teatre Nacional Musical de Moscou, el Teatro Real de Madrid, el Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música Catalana, el Festival Internacional Castell de Peralada i el Festival Grec de Barcelona.



Logo Facebook
Twitter
Logo Google Plus
Youtube